Arxiu de categories Noticias

«La principal font d’informació sexual dels joves és la pornografia»

-Un dilluns al matí arriba a aquest centre una noia de 17 anys que tem estar embarassada. ¿Què fan?

-L’atenem, encara que vingui sense cita prèvia. Obrim fitxa amb les seves dades, però només li demanem la data de naixement i un nom. El que ella vulgui. Si sospita un embaràs, li fem aquí mateix la prova que li permetrà sortir de dubtes. Abans, li preguntem què faria en cas que el resultat fos positiu.

-Està embarassada. ¿I llavors?

-Li oferim les opcions de què disposa. Si veiem que no té clara la decisió, la psicòloga i la treballadora social parlen amb ella tant com ho necessiti. Si té clara la seva decisió de mantenir la gestació, li expliquem les ajudes socials a les quals pot accedir. Si ho vol interrompre, li diem com i on.

-¿Què decideix la majoria?

-El 90% de les que atenem avorten. El 4% segueix l’embaràs i un altre 5% no sabem què decideix. Se’n van per reflexionar, i no tornen.

-¿Quantes en van atendre el 2014?

 

-En persona, 1.841, que van fer 3.424 consultes durant l’any. I 2.300 més per telèfon. El 71% eren noies, d’una mitjana d’edat de 18 anys. D’aquestes, 636 van sol·licitar la prova de l’embaràs, que va resultar ser positiu per a 188.

-La majoria, dones.

-Sí. Però el 29% de nois és molt important. Pràcticament no hi ha centres que els atenguin, com si el tema de la reproducció i la sexualitat fos només cosa de dones.

-¿Les noies vénen soles?

-Hi ha de tot. Si vénen acompanyades, sol ser la seva parella o una amiga. Molt poques arriben amb un familiar.

-¿Els pares n’estan informats?

-No sempre. El nostre principal objectiu és resoldre el problema de la noia que ens demana ajuda. En alguns casos, ja sigui per l’edat o pel que sigui, ens sentim en el compromís ètic d’intentar incorporar els pares en el procés, si el noi o la noia hi estan d’acord. A vegades, aquesta intervenció és imprescindible.

-¿El dia de més demanda?

-Dilluns al matí és el dia en què més sol·liciten la pastilla de l’endemà. El 2014, en vam dispensar 738. En aquests casos, el temps -les hores transcorregudes des de la relació que sospiten que pot haver sigut de risc- és molt important.

-¿Augmenta aquesta xifra de peticions?

-No. És més o menys similar cada any. La por social, més moral que real, que deia que les noies abusarien d’aquesta pastilla, que se la prendrien com si fossin pastilles de menta i que seria un anticonceptiu més, no s’ha complert.

-No hi ha demanda irresponsable.

-No. Crec que la noia que passa pel tràngol de venir aquí a sol·licitar una pastilla postcoital no es pot dir que sigui una irresponsable. No és un plat que agradi a ningú. I tampoc són gaires les que repeteixen de forma sistemàtica la sol·licitud. Són molt poques, i treballem amb elles perquè aprenguin a negociar la relació sexual amb la parella.

-¿Aquesta informació és ben rebuda?

 

-Sens dubte. Nosaltres sempre aprofitem que la noia ha vingut per preguntar-li què ha passat, si ha fallat alguna cosa. Considerem que l’important no és si la xifra de sol·licituds puja o baixa, sinó com es tracta els joves que exerceixen el dret de sol·licitar ajuda per evitar un embaràs que no desitgen. Em consta que hi ha serveis on la dispensació de la pastilla postcoital, que es ven a la farmàcia, va acompanyada d’un discurs en què subjau el missatge ‘t’has portat malament’.

-¿Quin mètode anticonceptiu utilitzen amb més freqüència les noies?

 

-El 80%, el preservatiu. El 10% recorre al mètode de la marxa enrere i el 8% pren hormones. Un sector de nois fan servir incorrectament el preservatiu, és a dir, se’l col·loquen només en l’últim moment, amb la qual cosa el líquid preseminal i el risc de patir una malaltia de transmissió sexual no s’eviten. Ens arriben bastants casos per aquest motiu.

-¿Les noies que atenen tenen el suport de la parella en aquest tema?

 

-Hi ha de tot. Crec que s’està tornant a un cert masclisme. Ho notem en la forma com expliquen la forma de viure la sexualitat i de quins referents parteixen els nois per abordar l’assumpte. La principal font d’informació sexual dels joves és la pornografia que troben a internet. És d’on extreuen el patró sobre el que és el plaer.

 

Llegeix l’entrevista completa

El aborto: tres mujeres, tres legislaciones diferentes, un mismo derecho

Romper el silencio que rodea al tema del aborto. Ese era el principal objetivo que la madrileña Asamblea Austrias Letras, surgida a raíz del 15M, se planteaba al reunir a cuatro mujeres en torno a una mesa y grabar su conversación en un documental. El resultado: un relato de experiencias narradas en primera persona por tres de ellas. Cada una bajo una legislación diferente, decidieron interrumpir voluntariamente su embarazo. “Debemos llamar la atención sobre el hecho de que no pueden ser los consejos de expertos del Gobierno los que legislen sobre nuestros cuerpos, que nunca han pasado por ello, sino que las propias mujeres deben ser escuchadas”, comenta Irene.

Ella también aparece en el documental, sin embargo, nunca se ha sometido a un aborto. Aporta la visión de una mujer joven que ve “este derecho amenazado”, apunta. Las cuatro charlan sin tapujos sobre el tema con el objetivo de volver habitual este tipo de conversaciones, pues “existe un manto de silencio, es muy difícil encontrar mujeres que hablen tranquilamente del tema”, comenta Elisa, una de las participantes. Ella abortó en la clandestinidad, bajo la dictadura de Franco, cuando era un delito y ningún supuesto estaba despenalizado.

Noelia lo hizo en el año 2001, bajo la ley de supuestos de 1985, que despenalizaba el aborto en caso de violación, malformación del feto y riesgo para la salud física y psíquica de la madre. Fue éste último supuesto el “hueco” que encontró para “escabullirse”, pues “no sufría ningún padecimiento, pero quería abortar”. Miriam, por su parte, decidió interrumpir su embarazo diez años más tarde.

En su caso, la ley vigente era la de plazos –aprobada en 2010–, que el Gobierno actual decidió finalmente mantener tras retirar la reforma propuesta por Gallardón, que pretendía eliminar la posibilidad de abortar libremente en las primeras 14 semanas y restringir el supuesto de malformación. Aún así, el PP mantiene la intención de impedir a las menores abortar sin el permiso paterno, una reforma que ya  ha pasado el primer trámite en el Congreso.

 

Llegeix l’article complet

 

Cinc diputats del PP desafien Rajoy i no voten la reforma ‘light’ de l’avortament

El Congrés ha aprovar aquesta nit el primer tràmit de la reforma ‘light’ de l’avortament, després que el govern de Rajoy hagi escoltat les crítiques de l’oposició i malgrat tenir esquerdes internes al PP perquè el sector més dretà de la formació considera tou el canvi que es fa en la llei. Al final, tres diputats -Lourdes Méndez, José Eugenio Azpiroz, Javier Puente i Antonio Gutiérrez Molina- no han participat a la votació i la madrilenya Eva Durán hi ha votat en contra. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, s’ha equivocat i ha votat a favor de la llei.

Els populars han defensat la seva reforma puntual de la llei de l’avortament actual –només es modifica, de moment, el punt que fa referència a les menors– malgrat les tensions que això ha generat amb l’ala més conservadora del partit. La portaveu popular en el debat de la presa en consideració al Congrés, Marta González, ha negat que aquesta modificació limitada suposi un aval a la llei de terminis socialista i ha recordat que es manté el recurs presentat al Tribunal Constitucional.

Pendents de com es concretarà en la votació –prevista per a última hora de la tarda–, el malestar en una part de les files populars és evident. Hi ha diputats (la direcció els xifra en no més de cinc de 185) que lamenten la retirada del projecte de llei que avalava l’exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón i el canvi per un retoc concret de l’anomenada llei Aído. Per a aquests parlamentaris, entre els quals hi ha el basc José Eugenio Azpiroz i Lourdes Méndez, això suposa de facto donar per bona la convicció que l’avortament és un dret.

La direcció del PP ho nega i per això no descarta autoesmenar en aquest sentit el text que aquest dimarts comença el seu tràmit parlamentari a les Corts espanyoles. “No hi ha monopoli en aquesta matèria”, ha avisat el portaveu parlamentari, Rafael Hernando, davant les crítiques que ha rebut dins i fora del seu partit. La Conferència Episcopal també ha cridat els diputats conservadors a votar en “consciència”.

Mariano Rajoy, però, lluny donar llibertat de vot als seus parlamentaris en un debat de naturalesa moral ha reiterat que aquesta modificació forma part de programa electoral amb què el PP es va presentar a les eleccions del 2011.

Crítiques de l’esquerra

Els partits de l’esquerra parlamentària han titllat d'”electoralista” la iniciativa que planteja el grup parlamentari popular a les portes d’un cicle electoral, que comença el 24 de maig. El PSOE, l’Esquerra Plural i la majoria del grup mixt, entre ells ERC, han denunciat l’impacte que la iniciativa pot tenir en la seguretat de les menors que decideixin avortar. I és que el nou text preveu que les noies de 16 i 17 necessitin el “consentiment” exprés dels pares per poder fer aquest pas. Ara era suficient el consentiment d’un dels dos, sempre que no hi hagués risc d’un “conflicte greu” de violència intrafamiliar.

Convergència i Unió han anunciat que votaran per separat, com solen fer en aquest tipus de votacions. UDC avala la presa en consideració de la mesura i els diputats de CDC, amb llibertat de vot, es mouen entre l’abstenció i el no.

 

Font: http://www.ara.cat/societat/AVORTAMENT-PP_0_1339066346.html

Nota de premsa #AgendesSexuals

Avui finalitza la Comissió sobre la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW) celebrada a Nova York, en el marc de Nacions Unides, i que significava el 20è aniversari de la IV Conferència Mundial sobre la Dona de Beijing.  Avui s’acaba i estem decepcionades, enormement preocupades per com s’han silenciat la veus de les dones en aquest esdeveniment fonamental de les dones i per a les dones. Així ho han denunciat més de 1.000 organitzacions d’arreu del món i, així, ho fem nosaltres per no deixar caure en l’oblit l’essència de la declaració del 95, liderada per la participació social en favor dels drets de les dones i les nenes.

 

L’any passat, va fer 20 anys de la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament del Caire (CIPD), on es va gestar el reconeixement dels Drets dexuals i Reproductius (DSiR) i que va culminar a la IV Conferència Mundial sobre la Dona de Beijing. Aquest any celebrem, o planyem, el Beijing +20 i ens trobem en plena elaboració de l’Agenda de Desenvolupament Post 2015. La nova fórmula per redefinir prioritats en matèria de població i desenvolupament a nivell mundial un cop finalitzat el termini de compliment del Objectius del Mil·lenni, que ja van significar una rebaixa important dels acords de Beijing i del Caire però que, així i tot, han quedat lluny d’assolir-se, sobretot pel que fa als DSiR i drets de les dones.

 

Els Drets Sexuals i Reproductius en les agendes de desenvolupament que es perfilen a nivell internacional van perdent cada vegada més pes. I el mateix està passant en les agendes estatals, nacionals i locals dels diferents països, especialment europeus, on sota l’argument de la crisi econòmica, s’estan duent a terme seriosos programes d’ajust estructural que reverteixen en la pèrdua de drets bàsics com la salut o l’educació, amb especial impacte en la vida de les dones i dels col·lectius LGTBI.

 

I avui, 20 anys després, l’onada de moviments ultraconservadors guanya terreny arreu del món, no només frenant les agendes futures en favor dels drets sinó obligant a tornar enrere per fer caure aquells que ja estaven consolidats. Per al cas concret de l’Estat espanyol això s’agreuja amb lleis cada vegada més conservadores en matèria de DSiR. Amb aquest panorama, es presenta un enorme desafiament per als moviments socials de defensa de drets humans i els relacionats a temes de desenvolupament, tant a nivell local com global.

 

En aquest context, les entitats Creación Positiva, Cooperacció i l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB), ens hem unit per iniciar un projecte que pugui contrarestar aquests passos enrere i que aconsegueixi dibuixar unes perspectives de futur positives i basades en l’empoderament i la participació dels agents socials i polítics directament relacionats.

 

El projecte Drets Sexuals i Reproductius a l’Agenda Global i a l’Agenda de Catalunya  vol donar veu al teixit social que existeix a Catalunya; divers, molt actiu i que toca d’una o altra manera els principals temes que s’estan tractant en els espais de presa de decisió internacional: dones, salut i DSiR. A la vegada, es realitzarà el mateix procediment  amb altres agents de canvi importants de Catalunya, com són els agents governamentals o el personal que conforma els equips tècnics de les diferents Administracions Públiques.

 

El projecte vol acabar amb la desconnexió de les agendes locals i globals afavorint la generació d’oportunitats a l’hora d’establir aliances per dur a terme accions de mobilització ciutadana i incidència política conjunta sobre Drets Sexuals i Reproductius.

Fa més de 20 anys que treballem, reivindiquem i defensem els drets de les persones i amb aquest projecte, es volen crear les condicions per una participació conscient i activa en l’agenda global de desenvolupament dels principals actors socials i governamentals de Catalunya.

Us animem a que visiteu el blog Agendes dels Drets Sexuals i Reproductius que hem creat per fer el seguiment del projecte i dels esdeveniments internacionals i locals que es duguin a terme en aquesta matèria, a que en feu difusió i, sobretot, a que participeu d’aquesta iniciativa que pretén ser una mica de totes i tots.

Perquè no haguem d’entonar el FA 20 ANYS QUE TENÍEM 20 ANYS!

Per a més informació podeu trucar a Montse Pineda 629 98 83 94 o a Sílvia Aldavert 663 91 71 70