Arxiu de categories Portada

28M | Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones

Avui, Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, ens fa especial il·lusió reviure un cap de setmana tan intens com el viscut. Des de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears volem felicitar altra vegada el poble irlandès per la victòria del “Sí” al referèndum sobre la reforma de l’avortament. Només podem entendre aquest resultat tenint en compte la feinada de les dones organitzades, és per aquest motiu que volem felicitar explícitament les dones col·laboradores i simpatitzants de campanya Together for Yes, ho heu aconseguit!

Des de l’Associació, i veient com el debat entorn el dret al propi cos esclata de nou en l’àmbit internacional, només podem fer que reafirmar-nos en el nostre compromís de lluita a favor dels Drets Sexuals i Reproductius, des de la base, plegades, en iniciatives com la també viscuda aquest darrer cap de setmana gràcies a les jornades internacionals “Ciutats Vivibles”. Gràcies a les organitzadores i assistents, seguim!

Garantir el dret al propi cos: aliances de Catalunya a l’altra banda de l’Atlàntic, via «Catalunya Plural»

Meritxell Rigol, escriu a Catalunya Plural sobre la posada en marxa aquesta setmana d’un grup de seguiment dels Drets Sexuals i Reproductius (DSiR) a les polítiques catalanes. A més a més, també es fa ressò de la magnitud del projecte de l’Agenda2030, que impulsem conjuntament amb Creación Positiva, que també mira més enllà del país i ha promogut que centenars d’entitats d’Amèrica Llatina i Europa s’articulin per respondre a l'”ofensiva ultraconservadora” contra els drets de les dones, compartida, en països europeus i llatinoamericans.


 

Una desena d’organitzacions s’articulen per començar a fer seguiment dels drets sexuals i reproductius (DSiR) −els drets vinculats a l’autonomia sexual de les dones− a Catalunya. És una de les accions promogudes pel projecte Agenda 2030 feminista, impulsat per l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB) i Creació Positiva, que es proposa visibilitzar el vincle entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) −l’Agenda 2030 de l’ONU, aprovada el setembre de 2015−, els drets humans de les dones i els DSiR. Entre les organitzacions catalanes que monitoritzaran la salut dels DSiR al país, hi ha la Xarxa de Dones per la Salut, la Plataforma LGTBIcat, el Comitè Primer de Desembre i el Consell Nacional de Joventut, plataformes que representen desenes d’entitats.

“L’objectiu fonamental de crear el grup de seguiment és veure quines polítiques estan funcionant, quines no i què s’ha de fer per anar més enllà en la garantia dels DSiR, que són drets humans i estan directament lligats a l’autonomia social i econòmica de les dones”, sintetitza Sílvia Aldavert, coordinadora de l’APFCIB, sobre la necessitat de construir aquest espai des de la societat civil.

El grup de seguiment, que té prevista la primera trobada de treball aquesta setmana, es proposa emetre informes anuals de la situació dels DSiR al país, a partir de generar un instrument de monitoratge, aplicable a escala local alhora que vinculat a l’Agenda 2030 de l’ONU. “Per mesurar la salut i el benestar de les dones a Catalunya necessitem generar indicadors sobre DSiR que vagin molt més enllà dels indicadors globals, com és, per exemple, la mortalitat materna que, evidentment, a Catalunya és baixíssima”, planteja Aldavert.

Notícia sencera

Una de tres joves reconeix haver patit violències masclistes en els darrers dotze mesos

SANT VALENTÍ VS SANT VIOLENTÍ

Les relacions sexuals i afectives dels i les adolescents segueixen impregnades de control i gelosia identificat com un element imprescindible de l’amor romàntic

Durant l’any darrer, al Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats, conegut com a CJAS, hem demanat sistemàticament a totes les persones que han vingut a la consulta que omplissin, si així ho desitjaven, un qüestionari sobre les violències masclistes. És el nostre protocol. Un protocol propi pensat per detectar, de la manera més precoç i universal possible, situacions de violències masclistes entre els i les adolescents. Parant especial èmfasi en les situacions de control i gelosia, derivades de la cultura de l’anomenat amor romàntic.

833 dones, amb una mitjana d’edat de 20 anys, han respost les preguntes de les quals extraiem que el 33% de les dones adolescents i joves han viscut violències masclistes en els darrers 12 mesos. Pel que fa a la visió d’una mateixa, una de cada deu joves (un 9,5%) confessa que no se sent còmoda amb el seu aspecte físic. Quant a les relacions sexo-afectives en general, un quart de les adolescents (el 26%) declara que ha viscut situacions de violència psicològica; i una desena part, violències físiques i sexuals (un 9,5% i un 9% respectivament). Entrant dins l’àmbit de la parella, la situació s’agreuja. Un 15% admet que se senten incomodades pel control i la gelosia de les seves parelles. Del 9% de joves que han viscut violències sexuals, una de cada quatre l’ha patit dins la parella.

El treball de detecció precoç de les violències masclistes i del resultat del qüestionari demostra la rellevància de les violències masclistes dins el col·lectiu d’adolescents i joves i el pes important que encara manté l’ideal romàntic en la nostra socialització i que fa que normalitzem actituds violentes només pel fet d’associar-se a aspectes suposadament inherents a l’amor. Entre aquestes actituds destaquen la gelosia i el control, el patiment i la submissió de la noia cap als desitjos del noi. Aquest imaginari de l’amor romàntic és un dels substrats que explicaria la “invisibilitat” i la manca d’identificació de les situacions de violència vinculades.

El mite de l’amor romàntic, clàssic en la nostra cultura, perpetua els estereotips de gènere i és la base de moltes relacions tòxiques. Aquest suposat ideal romàntic provoca l’acceptació, normalització, justificació o tolerància de comportaments clarament abusius de les violències masclistes.

[Extret de: Comunicat de Novembre Feminista 14 F «Desmuntem Sant Violentín Construïm relacions amoroses lliures de violències masclistes»:https://vagafeminista.cat/barcelona/sant-violenti-proufeminicidis].

Des del CJAS obrim diferents vies d’actuació per derivar la persona que vulgui treballar aquest tema cap al servei més útil per a ella. Entenem, doncs, que la nostra tasca ha de ser integral: prevenció, detecció i intervenció. Així mateix, exposem la necessitat que aquest protocol també es realitzi en altres espais per evitar que aquestes violències acabin passant desapercebudes o invisibilitzades.

El Centre Jove d’Atenció a les sexualitats i el Protocol sobre violències masclistes

Cada visita al centre, esdevé una finestra d’oportunitat per treballar temes sensibles amb un col·lectiu de població de difícil accés pels serveis de salut i social i a més des d’un clima de confiança. El CJAS veu passar al llarg d’un any unes 2500 joves de fins a 30 anys que s’hi apropen per a consultes sobre la sexualitat. Acudeix al centre perquè saben que seran tractades de manera individualitzada i confidencial i se’ls dedicarà el temps que faci falta per resoldre la seva situació. Així, aquesta predisposició a abordar temes íntims ens permet abordar i aprofundir en les seves relacions i per tant, poder detectar amb més facilitats casos de violències masclistes.

El Protocol sobre violències masclistes busca, doncs, aprofitar el potencial de les consultes al centre per a establir un sistema de detecció de casos en fases primerenques. Habitualment aquestes violències són detectades i gestionades quan ja s’ha arribat a situacions molt agreujades i on el patiment per part de la dona ha estat molt llarg.

Des del CJAS considerem que per tal de prevenir les violències masclistes és necessari identificar públicament que l’amor romàntic és un dels pilars fonamentals que sostenen el sistema patriarcal generador de desigualtats i violències que vulneren els drets humans de les dones.

Sobre l’APFCIB i el CJAS

L’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCiB) és una entitat no governamental interdisciplinària d’àmbit autonòmic formada per persones interessades en la promoció i defensa del Drets Sexuals i Reproductius. Es va constituir a Barcelona l’any 1982, arran del sorgiment dels Centres de Planificació Familiar. Es proposa impulsar, fomentar i facilitar la sensibilització, la prevenció i l’educació de la societat en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva.

El Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) és el programa jove de l’APFCiB que, des que va obrir les seves portes el 1992 a Barcelona, ha atès presencialment més de 50.000 joves i adolescents que hi han entrat per trobar solució una angoixa o a un dubte sobre sexualitat. El CJAS atén a joves de fins a 30 anys de manera gratuïta, anònima i confidencial sobre qualsevol tema relacionat amb sexualitat.

Descarregar [NP] en català. 

Descargar [NP] en castellano.

Coneixes els teus drets sexuals i reproductius?, via «Público»

Des de l’Associació de Planificació Familiar desvetllàvem recentment els resultats d’una enquesta on asseguràvem que més del 80% de les dones de fins a 30 anys desconeixen que l’avortament és gratuït.

Marisa Kohan, periodista del diari Público, després de l’article referent a l’ofensiva ultraconservadora contra els drets sexuals i reproductius, publica un nou article sobre la manca de coneixement d’aquests drets i les dificultats per exercir-los. Prenent de referència els resultats de l’enquesta de l’Associació, Kohan assegura que el desconeixement no és qüestió d’atzar, sinó que respon a una clara voluntat de manternir-los en l’anonimat. Kohan apunta que la llei que recull aaquests drets, Llei Orgànica de Salut Sexual i Reproductiva, és àmpliament desconeguda i constantment vulnerada «a causa de la falta d’informació adequada i lliure d’estereotips per part de l’estat i la pressió dels grups ultraconservadors».

Actualment, la llei afirma que qualsevol dona pot «decidir interrompre el seu embaràs lliurement durant les primeres 14 setmanes. La interrupció és gratuïta i ha d’estar inclosa als de serveis comuns del sistema nacional de salut». Des de l’ACAI afirmen que des del nostres país tampoc es garantitza el poder exercir aquests drets de forma «lliure de pressions, discriminació i violència». La realitat és que existeix «una gran inequitat territorial […] les dificultats per accedir a l’avortament afecten de manera més desproporcionada a les dones empobrides que viuen en àrees rurals, que es veuen forçades a recórrer a procediments insegurs». 🙅‍♀️

Llegir notícia sencera