Notícies

Marxa del 7N contra les violències masclistes per Cristina Guiu Monte de l’APFCIB

El passat 7 de novembre desenes de milers de persones es van aplegar al centre de Madrid on estava convocada la primera marxa estatal contra les violències masclistes. I, com no podia ser d’una altra manera, diverses representants de l’APFCIB també hi vam ser. Més de 200.000 mil persones cridant contra un terrorisme masclista que cada dia va engreixant les llistes de dones assassinades, maltractades, discriminades, … sense que les institucions posin ni els remeis ni els recursos necessaris per combatre aquesta xacra.

La manifestació començava a les 12h davant del Ministerio de Sanidad, però a les 10 del matí grups de dones provinents d’arreu (Andalusia, Euskadi, Astúries, Catalunya,etc.) començaven a omplir el Paseo del Prado amb pancartes i cançons. Abans de començar la marxa pels carrers madrilenys, Ángela González, que fou víctima de violència de gènere i va patir l’assassinat de la seva filla pel seu exmarit i pare de la menor durant una visita el 2003, va llegir un manifest reclamant: “no ens podem permetre ni un assassinat més, volem als nostres fills vius, nosaltres ens volem vives”.

Hi havia cartells, cançons, performances i batukades per acompanyar aquesta marxa profundament reivindicativa. El #7N va deixar clar que la nostra societat no pot ni vol continuar mantenint aquests nivells de desigualtat social que fracturen profundament els nostres espais, comunitats, relacions i vides. Aquest masclisme recalcitrant, tossut i mutant fa mal als cossos de les dones i al conjunt de la societat. La conseqüència més extrema són els feminicidis. Les xifres oficials només fan el recompte de les “dones que moren” (diuen) a mans de les seves parelles i exparelles, ja en portem 45 a tot l’estat i 6 a Catalunya. Des de l’any 2008 a Catalunya 82 dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles.

Quan hi ha una víctima mortal, les institucions reaccionen amb notes de condol, els mitjans de comunicació massius publiquen a tot detall les circumstàncies dels fets, i tots ells tenen en comú que el focus el posen en la víctima, però per culpar-la. Tant és si havia posat denúncia com si no, perquè el 80% dels casos de violència de gènere no es denuncien. El que haurien de destacar els mitjans és que a Catalunya en aquests vuit anys 82 fills sans del patriarcat han decidit assassinar a les seves parelles o exparelles, i a vegades també als seus fills i filles. D’aquesta manera posarien en evidència que no s’està fent prou, que s’està fent menys. S’han reduït els pressupostos en prevenció i sensibilització, hi ha una manca de recursos palesa a tots els nivells (social, judicial, policial, etc.), i que tal com denuncien les organitzacions feministes les partides per a la igualtat i la lluita contra la violència masclista representa només el 0,01% del total dels pressupostos. Fer polítiques públiques sense analitzar l’impacte de gènere també és violència masclista, estructural, institucional.
Vivim sota l’atenta mirada d’un sistema patriarcal que exerceix el terror mitjançant una violència permanent i instrumental, que sovint es manifesta en l’espai privat però que és una qüestió de seguretat pública, i que afecta la meitat de la població, limitant les seves vides i les seves llibertats. Perquè la violència masclista no acaba en l’àmbit de la parella sinó que adopta múltiples formes: la trata, els matrimonis forçats, la mutilació genital femenina, o les agressions sexuals, en són una mostra. Però el nostre ordenament jurídic fragmenta aquests delictes, deslligant-los de la base comuna que tenen, el masclisme.

Per tot això, té sentit el 7N i totes les accions que diuen prou de terrorisme patriarcal, que posen en evidència la falsa neutralitat d’unes polítiques i uns governs que han retallat en recursos i volen retallar els nostres drets, que no han desplegat cap de les lleis específiques en vigor: ni les estatals de violència de gènere (LO 1/2004 de la qual es demana la revisió per tal d’ampliar el concepte) i d’igualtat (LO 3/2007), ni la de Catalunya sobre violència masclista (llei 5/2008) o la d’igualtat entre dones i homes (Llei 17/2015).

Si el silenci és un còmplice perfecte de la violència masclista, la negligència institucional n’és un altre. Nosaltres seguirem reivindicant-nos, les nostres vides, els nostres cossos. La societat seguirà mostrant amb contundència el seu rebuig vers la violència masclista. Què estan esperant per tractar aquest tema com una qüestió d’Estat?

La societat i la realitat així ho exigeixen.

I seguim amb el 25N! NOVEMBRE FEMINISTA.

 

NO MORIM, ENS MATEN.

Contra les violències masclistes, autodefensa feminista

 

Autora: Cristina Guiu Monte.

Politòloga, periodista, activista i sòcia de l’APFCIB

 

Podeu descarregar-vos l’article en pdf aquí APFCiB_7N

NOTA CONCLUSIONS JORNADA IVE JOVES

Expertes consideren que no està garantit plenament l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs per part de joves i adolescents a Catalunya.

  • La manca d’informació i de serveis específics per joves en aquest àmbit, l’estigma que encara arrossega l’avortament i la darrera reforma que obliga a les menors a notificar-ho als progenitors, els principals obstacles assenyalats.
  • A Catalunya es van produir el 2014, 5.674 IVE entre noies menors de 25 anys (2.044 menors de 19).
  • La IVE en la població jove està molt condicionada pels factors socioeconòmics segons es mostren les dades per barris i districtes a Barcelona.

Aquestes ha estat una de les principals conclusions de la jornada de discussió sobre el dret a l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) per joves i adolescents organitzada per l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya  i Balears (APFCIB) i el Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS) i que ha convocat a una seixantena de persones expertes provinents d’administracions, dispositius sanitaris o entitats, interessades en debatre sobre la qüestió a l’Espai Fontana de Barcelona.

Nota conclusions jornada IVE joves

Caída histórica de abortos en 2014

El año pasado el número de interrupciones voluntarias del embarazodescendió un 13%, según los datos provisionales recopilados por la Cadena SER correspondientes a catorce comunidades autónomas. Hay tres, que son Cantabria, Asturias y Galicia, que han rehusado ofrecer la evolución en sus zonas.

En las catorce comunidades, el número de abortos roza los 90.000, casi 14.000 menos que en 2013. La caída es generalizada y es muy relevante en algunas comunidades como Euskadi, del 22%; Castilla y León, un 20%; Madrid y Aragón en torno al 17% y en Cataluña y Andalucía del 13% y 12%, respectivamente.

A falta de conocer los resultados de Cantabria, Asturias y Galicia, todo parece indicar que, en 2014,el número de abortos bajará de la barrera de los 100.000, una cifra que nos haría retroceder a índices de hace una década.

Los resultados de 2014 confirman además la tendencia a la baja iniciada desde que entró en vigor en 2010 la ley de plazos. En 2012, el descenso fue del 5%, en 2013 fue del 3%. La actual ley de Salud Sexual y Reproductiva reconoce el aborto libre y el derecho de la mujer a decidir sobre su maternidad dentro de las primeras catorce semanas de gestación. El gobierno de Rajoy intentó sin éxito derogarla pero sí ha restringido el derecho para las chicas de 16 y 17 años, que desde hace unas semanas necesitan la autorización de su familia para poder abortar.

Las menores de 16 y 17 años tendrán que contar con el consentimiento paterno para abortar a partir de mañana

El Boletín Oficial del Estado (BOE) publica este martes la reforma de la ley del aborto que modifica el régimen de consentimiento de las menores para la interrupción voluntaria del embarazo. A partir de mañana miércoles las menores de 16 y 17 años tendrán que tener el consentimiento paterno o de sus tutores legales para poder abortar. Con la Ley Orgánica 11/2015, de 21 de septiembre, se deja sin contenido el apartado cuarto del Artículo 13 de la Ley Orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y se modifica el apartado 5 del artículo 9 de la Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica. Según la exposición de motivos recogida en la modificación publicada este martes, “el que las menores de 16 y 17 años se encuentren acompañadas de sus representantes legales, padre y/o madre, personas que ostenten la patria potestad o tutores es fundamental para situaciones de vital importancia e impacto futuro, como es la interrupción voluntaria del embarazo”. La ley considera que “no se trata únicamente de la protección de la menor, sino que su cuidado comprende el núcleo esencial de todas esas figuras jurídicas” y se considera que “la modificación contemplada en la Ley Orgánica 2/2010 impide a los progenitores y tutores cumplir con la obligación recogida en el Código Civil, privando a las menores de la protección que el mismo texto legislativo reconoce, de poder contar, en un momento crucial y complicado de su vida, con la asistencia de quienes ejercen su patria potestad”. Asimismo, esta modificación afecta a la Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica, en lo que se refiere a los límites del consentimiento informado. Así la reforma “suprime la posibilidad de que las menores de edad puedan prestar el consentimiento por sí solas, sin informar siquiera a sus progenitores”. El pleno del Senado aprobó el día 10 de septiembre la modifición de la ley del aborto con 145 votos a favor, 89 en contra y cinco abstenciones. Tres senadores del PP -Ángel Pintado, Gari Durán y José Ignacio Palacios- votaron en contra de la reforma que proponía su grupo, al considerar insuficientes los cambios. Y una cuarta, Ana Torme, emitió su voto en blanco. Con la publicación y entrada en vigor de la reforma se pone punto y final a un proceso que ha generado divisiones en el seno del PP y la dimisión del exministro de Justicia, Alberto Ruiz-Gallardón, al ver como el Gobierno de Mariano Rajoy retiraba el proyecto que había preparado.

Ver más en: http://www.20minutos.es/noticia/2561576/0/menores-16-17-anos-tendran-que-contar-con-consentimiento-paterno-para-abortar-partir-manana/#xtor=AD-15&xts=467263#xtor=AD-15&xts=467263